Hi ha persones que sense conèixer-les deixen emprenta en les nostres vides. Però no qualsevol emprenta. En Carles Capdevila, més enllà de ser periodista era una persona de grans valors, que sabia transmetre el que sentia i la seva manera d'entendre la Vida, que amb les seves paraules abraçava moments d'inquietud dels pares i mares, per donar-nos una mica de llum. Que amb la seva manera d'entendre la realitat Ens permetia entendre-la una miqueta més i sense tant malestar. Aquesta és per mi, gran part de la seva emprenta. I és d'agrair. Potser ni ell s'imaginava arribant al cor de tanta gent, però ho ha aconseguit. Alguns dels que el coneixien de prop han dit que l'interessaven més les persones que l'actualitat, tot i que arribar al seu cor era mes difícil que arribar a la seva ment. Fa pocs dies va escriure "Diguem-nos coses boniques". A nosaltres mateixos, al nostre cor. Però quantes coses boniques s'estan dient ara d'en Carles. Quants escrits que calen fons, sincers, plens de moments compartits i escrits de persones que no el coneixíem però que ens hagués agradat poder-lo conèixer. Ara ha marxat, però ben segur que aquest reconeixement ja el sentia abans.
Si veiés l'efecte de la seva marxa, es sentiria orgullós. I somriuria. I fins i tot, seria capaç d'aplicar sentit de l'humor en un moment tant difícil. Perquè per molt seriós que pogués ser el seu discurs, el seu missatge era profund i a l'hora, estava carregat de sentit del humor, el més senzill, el més irònic i el més humà tot i la complexitat del tema que parlés.
Si veiés l'efecte de la seva marxa, es sentiria orgullós. I somriuria. I fins i tot, seria capaç d'aplicar sentit de l'humor en un moment tant difícil. Perquè per molt seriós que pogués ser el seu discurs, el seu missatge era profund i a l'hora, estava carregat de sentit del humor, el més senzill, el més irònic i el més humà tot i la complexitat del tema que parlés.
Ahir amb la seva marxa, aquells que el llegíem i seguíem, ens sentim una mica orfes. Orfes dels seus escrits i de la seva filosofia. Perquè tot i que sempre podrem recuperar la seva obra, ens quedem amb la sensació trista i impotent de tot el que no ens ha dit i de tot el que ens perdrem.
Gràcies Carles per tant que ens has donat als teus seguidors i seguidores, fins i tot, quan la vida se t'escapava poc a poc. Gràcies per mantenir-te a prop de nosaltres quan pitjor ho estaves passant, per oferir un somriure i dolces paraules, quan tenies molt clar que no podies frenar el que estaves vivint.
Gràcies Carles per tant que ens has donat als teus seguidors i seguidores, fins i tot, quan la vida se t'escapava poc a poc. Gràcies per mantenir-te a prop de nosaltres quan pitjor ho estaves passant, per oferir un somriure i dolces paraules, quan tenies molt clar que no podies frenar el que estaves vivint.
Has estat un exemple per tothom. I des d'allà on siguis ara, segueix dient-nos coses boniques i deixa'ns caure de tant en tant una bona dosi d'humor i d'ironia de les teves. Fins sempre Carles Capdevila.
