Sí, ja ens hem decidit. Hem viscut uns anys de transició, perque molts no èrem independentistes. Jo, particularment, em definia com a ciutadana del món, europea, espanyola i catalana. D'avis andalusos, mare catalana i pare nascut a Còrdova que ha viscut des dels 7 anys a Catalunya. No he crescut en un ambient Independentista, i he tingut amics de totes les ideologies, catalanoparlants i castellanoparlants. Avui segueixo sent ciutadana del món, però catalana. Ja no em sedueixen ni Europa ni Espanya.
D'uns anys cap aquí la meva mentalitat ha anat canviant, especialment desde que el PP governa amb majoria absoluta a l'Estat Espanyol. Un estil de govern que coarta la llibertat d'expressió, que retalla en cultura i educació, que retalla en sanitat, que retalla pensions; Un govern que no dialoga, amb ministres que diuen begenades i no només no són sancionats si no que són recolzats. Ple de corruptes pels que no modifiquen les lleis i a qui no castiquen severament. Un govern que sí modifica la llei en un mes per proclamar un nou rei, que crea una llei per a que el tribunal constitucional sancioni a qui no acompleixi les seves sentències , casualment una llei feta a mida per a sancionar al president de la Generalitat de Catalunya. Aquest govern espanyol que en lloc de promoure la democràcia actua per beneficiar-se d'ella només quan li convé, que pretén atemoritzar a qui no pensa com ells en lloc d'escoltar-los, que demana sentit comú quan no l'exerceix, que davant qualsevol demanda apel.la a la llei i si no en fa una per tal de no negociar. Un govern que parla d'Europa pel que li convé també. La Unió Europea ens la venen com la solució o com qui té el poder de la veritat, quan en realitat només fa que posar traves quan hi ha problemes. Aquesta Unió és la major desunió que existeix al món. Hipocresia i poder que ofeguen als pobles en benefici d'uns quants. A mi ja no em sedueixen ni Espanya ni Europa.
Ara només queda que surti el Sí, Sí a les urnes. Que continuem fent història fent un nou camí. Per on començar on tot comença, quan està tot per fer i negociar, quan aquest simple fet és engrescador i il.lusiona a un poble que no vol mantenir els braços creuats. En aquest camí res no serà fàcil, però aquest és el repte. Catalunya es mou. Fem el camí tot i que ens poguem plantejar per on començar on tot comença perquè estic segura, surti el que surti, de que res no ens aturarà . Temps al temps.
D'uns anys cap aquí la meva mentalitat ha anat canviant, especialment desde que el PP governa amb majoria absoluta a l'Estat Espanyol. Un estil de govern que coarta la llibertat d'expressió, que retalla en cultura i educació, que retalla en sanitat, que retalla pensions; Un govern que no dialoga, amb ministres que diuen begenades i no només no són sancionats si no que són recolzats. Ple de corruptes pels que no modifiquen les lleis i a qui no castiquen severament. Un govern que sí modifica la llei en un mes per proclamar un nou rei, que crea una llei per a que el tribunal constitucional sancioni a qui no acompleixi les seves sentències , casualment una llei feta a mida per a sancionar al president de la Generalitat de Catalunya. Aquest govern espanyol que en lloc de promoure la democràcia actua per beneficiar-se d'ella només quan li convé, que pretén atemoritzar a qui no pensa com ells en lloc d'escoltar-los, que demana sentit comú quan no l'exerceix, que davant qualsevol demanda apel.la a la llei i si no en fa una per tal de no negociar. Un govern que parla d'Europa pel que li convé també. La Unió Europea ens la venen com la solució o com qui té el poder de la veritat, quan en realitat només fa que posar traves quan hi ha problemes. Aquesta Unió és la major desunió que existeix al món. Hipocresia i poder que ofeguen als pobles en benefici d'uns quants. A mi ja no em sedueixen ni Espanya ni Europa.
Ara només queda que surti el Sí, Sí a les urnes. Que continuem fent història fent un nou camí. Per on començar on tot comença, quan està tot per fer i negociar, quan aquest simple fet és engrescador i il.lusiona a un poble que no vol mantenir els braços creuats. En aquest camí res no serà fàcil, però aquest és el repte. Catalunya es mou. Fem el camí tot i que ens poguem plantejar per on començar on tot comença perquè estic segura, surti el que surti, de que res no ens aturarà . Temps al temps.