Des del Desacord Fins l'Acord

No era pas tan difícil. En menys d'una setmana hem passat de la Decepció a l'eufòria novament. Junts pel Sí i la Cup han arribat a un acord. Això que ha passat no es veia avenir, però estava en el cor de molts.  Després de tant desgast tornar a començar no era tant nefast. Per  mi i per molts altres tornar a les urnes no feia cap por. Potser  ens feia sentir més incertesa,  per haver-ho tingut a tocar i de cop sentir-ho més lluny. Però mai por. Els que creiem en aquest procés, sabem que no serà fàcil ni tan sols tenint una majoria independentista al parlament. Però tenir-la, ens permet somiar i també imaginar que el camí continua fent-se.

Amb tot el respecte que em mereixen els que no estan d'acord, vull dir , que arribar a l'acord és possible, com hem comprovat, quan un mira més enllà i és capaç de parlar i proposar, inclús, quan és capaç de donar un pas al costat per seguir construint. Amb totes les coses que se li poden retreure al senyor Mas, cal admetre i reconeixer-li que en aquesta ocasió, ha estat fidel al seu missatge de no destorbar en el procés. Això no el fa millor, ni cal lloar-lo per ser responsable, però sí cal admetre que és el primer polític en molts anys que fa un pas al costat per un projecte ciutadà,  d'un poble, d'un país, anteposant-lo als seus interessos personals. Ell ha fet balanç de costos és clar, però això ens permet seguir en el camí i ens confirma que des del desacord fins l'acord, fins l'entesa, no hi ha pas un camí tan llarg.

Com s'equivoquen aquells que ens menyspreen, aquells, ciutadans i tertulians, que es mofen i que insulten les idees i sentiments dels qui volem un país diferent. També ho haurien de voler per ells, pel país que suposadament defensen, perquè el defensen  acomodats en una manera de fer que es pot canviar i que no volen canviar. Aquests són els que sí tenen por, i aquests no avançaran mai, són justament els que interfereixen en l'evolució, són els que han mort abans de viure. Són els que encara parlen d'escollir entre Catalunya i Espanya  i són els que no han entès res del procés català. Però d'aquests, malauradament  n'hi ha molts.

Jo, que després del desacord no estava segura de que es pogués continuar avançant, em sento orgullosa de que justament desde aquest neguit  haguem arribat a l'acord. Perquè amb totes les seves imperfeccions, em permet mirar al futur amb la il.lusió i amb l'esperança de que podem canviar les coses, de que els meus fills algun dia, diran que els seus pares van participar i fer possible un  moment de canvi tan important com aquest. 

Des del Desacord

Es veia avenir. La Cup ha dit no. Pot ser que hagi generat decepció. També per mi, no ho negaré. Però estava cantat. Tot seran lectures ara, però S'ha deixat en mans d'una extrema minoria el poder de decidir sobre un procés que han votat per tirar endavant gairebé la meitat dels catalans.
Mas s'havia d'apartar segons la Cup, la Cup havia d'acceptar segons Junts pel Si. Dos postures oposades, en desacord des del principi. Per tant era d'esperar.

Ara cal refer-se, oblidar-se dels retrets, no escoltar la quantitat d'opinions iròniques que sortiran  dels partits unionistes, no escoltar les begenades que acostumen a dir els polítics espanyols i catalans antiindependencia. D'aquí cal aprendre i sortir més forts per tirar endavant el procés , però especialment per anar a les urnes. Són l'únic lloc, on un cop més decidirem quin camí volem la majoria. Perque Des del desacord, només cal buscar altres formules d'acord. Aquest és el camí. I si l'acord reflecteix una voluntat democràtica cap a la independència, és el camí  a treballar.

Un cop més, val a Dir que només un referèndum, ens hauria estalviat tanta feina, tant desgast polític i ciutadà. Un referèndum hauria acabat amb l'especulació, els sentiments d'imposició per uns i la sensació de pèrdua de llibertat per uns altres. Però se'ns ha negat sempre.

Agradi o no, tots els catalans estem al mateix vaixell i en el desacord es troba l'oportunitat de canviar el rumb, de continuar en el mateix rumb o de construir un altre vaixell per seguir camins diferenciats. En aquest darrer cas, si es fa democràticament, la sintonia i la renovació d'acords han de ser un repte per tots. Però s'ha de voler.

Des del desacord, prefereixo que la Cup no sigui decisiva en el procés, prefereixo que tot i haver estat una oportunitat històrica tornem a repetir. El camí és llarg i cal una majoria absoluta pura per tirar endavant el procés, no pot dependre d'uns pocs, ha de dependre d'una majoria real. Aquest és el camí, seduir a la majoria de veritat per a què el procés sigui una realitat des de l'acord.